Adictes a la fita

 

Sembla mentida que una cosa així ens pugui succeir. A vegades ens desconnectem del realment important, del que ens fa sentir bé, feliços, ens proporciona benestar i aquest sospir de ahhhhh!

Quan ens posem en mode “fer”, la nostra ment pren el comandament i ens diu tot el que “hem de fer” com si la vida ens anés en això, és en aquest moment quan ens desconnectem i entrem al  bucle de fer per aconseguir la fita.

Sense adonar-nos, ens posem en marxa, posant l’objectiu per davant de tota la resta i sobretot de nosaltres mateixos. Quan de sobte el sistema nerviós es posa en alerta màxima, generem adrenalina i cortisol i ens donem un xut d’excitació extra per poder aconseguir l’objectiu.

És tot molt ràpid, estressant i quant menys temps tenim, més gran es el descontrol d’adrenalina que tenim. Després de fer aquest esforç, de vegades titànic, obtenim la nostra recompensa. El xut de serotonina i oxitocina  encarregada de proporcionar-nos plaer i benestar. Uffffff. Quin gust!

Però és un premi enverinat, ja que tot seguit ve la baixada. El nostre sistema nerviós s’ha quedat esgotat i ens sentim tristos i cansats i ens  llancem a la recerca del nou objectiu i del nostre xut d’oxitocina.

Tot això passa de forma inconscient, el ritme de vida actual ens exigeix ​​cada vegada ser més eficients, eficaços i ràpids, i entrem en un circuit on ens oblidem del que realment volem i necessitem, per assolir els objectius. Poden ser professionals, personals o bé els que ens hem marcat nosaltres mateixos sense tenir en compte si són possibles o no i a quin preu els aconseguim.

Amb el temps perdem de vista el bosc i ens enfoquem en els arbres, i nosaltres anem quedant  desdibuixats. Anem acumulant cansament, la nostra alegria disminueix de forma dràstica, ens sentim frustrats i tristos quan no aconseguim el que ens proposem i ens anem apagant com una espelma.

És com una fotografia polaroid, on volem aconseguir exactament el que es veu en ella, però no tenim en compte els nostres recursos, capacitats i necessitats i el pitjor de tot, són aquests missatges que de vegades ens anem dient a nosaltres mateixos mentre estem fent coses, que diuen: no podré, no sé si me’n sortiré, fulatino ho faria millor, menganito és un crack …

Et proposo fer una aturada, per deixar-te sentir quantes d’aquestes coses que vols aconseguir tenen a veure amb el que tu vols i et fa feliç, o simplement és quelcom que creus que has de fer, els altres ho fan, satisfà una necessitat social, o ha entrat a formar part de la teva identitat sense que sigui cert.

Et convido a fer el següent exercici.

  • Fes una llista en un paper amb els objectius que vols aconseguir i obre una carpeta per a cadascuna d’ells.
  • Un cop el tinguis. Seu amb les carpetes davant teu i agafa-les d’una en una.
  • Mira el títol de la carpeta, tanca els ulls i posa la mà sobre ella. Es tracta que et deixis sentir quina sensació corporal de produeix i on la notes. Sents que se’t obre el pit i somrius, arrufes el nas, notes una pressió al pit, o a la boca de l’estómac, o simplement sents llibertat, pots respirar lliurement, et sents volar o veus com una llum.

Aquestes sensacions et donaran la pista per saber quins objectius et satisfan i són un somni per a tu i quins no.

A continuació et proposo un cop fet aquesta revisió, que facis dos grups:

  • el que et proporciona sensacions plaents a un costat.
  • i el que provoca sensacions de pes o angoixa en un altre.

Ara tria un o dos dels projectes que et proporcionen bones sensacions i fes el següent exercici.

Utilitza un foli i fes una breu explicació de:

  • Quin és l’objectiu? Què vull aconseguir?
  • Per a què vull aconseguir-ho? Quina part de mi satisfarà o quin benefici obtindré quan ho aconsegueixi o mentre ho faig?
  • Com ho faré?
  • On ho faré?
  • Quant em costarà? En temps, i en diners
  • Amb qui ho vull fer?
  • Quan ho vaig a fer? Planning.
  • Quan ho vull aconseguir?

 

Sembla difícil, però si realment és una cosa que desitges i et motiva fluiràs.

Recorda que per no frustrar-te els objectius han de ser concrets mesurables, assolibles, i quantificables.

Al iniciar un projecte personal o professional que té a veure amb tu i amb el que et motiva, veuràs com recuperes la il·lusió tot i sabent  que hauràs  de sacrificar algunes hores que fins ara utilitzaves en altres objectius per assolir-lo.

Si has de posar en primer lloc algun dels projectes que “has de fer” tot i que no t’agradi o et satisfaci, no oblidis començar alhora algun personal o dels que “vols fer”.

Això també t’ajudarà a prioritzar i no fer coses per omplir el temps o per sentir aquest xut d’adrenalina, i a diferenciar el que fas per altres i perquè i el que fas per tu.

Espero que aquest article et serveixi per prendre consciència de tu, del que vols i el que et fa feliç i et permeti planificar i gaudir mentre els fas sense exigència i gaudint del camí.

Test per començar el dia

Molt sovint et lleves al matí, amb una sèrie de propòsits per al dia, un munt d’obligacions i coses pendents. Tens la fantasia que tindràs un d’aquells dies fantàstics en què les coses flueixen i es van resolent els temes, un darrere l’altre, i t’animes al imaginar com vas titllant coses de la llista.

Però sovint et portes una sorpresa en posar els peus a terra i arribar a la cuina. Et fa mal el cos, estàs cansada, o fins i tot enfadada pel dia impossible que t’espera, però no importa, segur que amb un cafè tot solucionat i desconnectes de les teves sensacions de forma automàtica per posar-te en manera “fer”.

Com hauràs comprovat més d’una vegada, sembla que aquesta tàctica funciona, però en el fons saps que no és així. Les coses es van complicant, el cos segueix fent mal, el cansament no millora, el cap no està gens àgil i et vas crispant perquè no pots avançar.

Tenim una gran dificultat i és que hem après a oblidar-nos de nosaltres mateixos i de les nostres necessitats, físiques, emocionals, psicològiques, energètiques i fins i tot espirituals per adaptar-nos a l’exterior. Al que es suposa que hem de fer, al ritme i exigències que ens marca la societat i fins i tot nosaltres mateixos.

És igual com estiguis, sempre hi és aquesta veueta que diu:

  • he de
  • haig de
  • no puc dir que no, ajornar, posposar,

Et recomano un senzill exercici matinal per revisar com estàs i adaptar l’agenda a com et trobes aquell dia i no al revés, intentant ficar unes botes en una caixa de sabates.

Per començar:

  • Posa dues alarmes amb 30m de diferència entre les dues, perquè quan soni la primera al aturar-la pensis: Que bé! Encara em queda mitja hora i et donis la volta feliç com un tornavís. Això sí, en sentir la segona cal aixecar-se.

  • Aixecar-te amb temps suficient per fer aquest exercici, sense haver de córrer per dutxar-te, esmorzar o vestir-te abans de començar el dia.

Asseguda al llit, comença amb el chek-in en què invertiràs 2 minuts:

  • Com estic físicament? Em fa mal el cap, estic entumida , em fa mal el cos, estic fantàstica i no em fa mal res.

  • Com estic emocionalment? Animada, il·lusionada, enfadada, ansiosa , trista, amb ganes de tot, sense ganes de res

  • Com tinc el cap? Estic espessa, buidada, atordida, cansada, absent.

  • Com estic d’energia? Tinc energia per afrontar el dia, no tinc molta energia, tinc poca, estic sota mínims o estic feta caldo.

Si el resultat és, que estàs cansada, amb ansietat, una mica buidada i amb poca energia, t’aniràs posant de mal humor i començaràs el dia amb el peu girat.

Aquest check-in marcarà la diferència en el teu dia, ja que començaràs de manera conscient i no automàtic i podràs adaptar les teves tasques en funció de com estàs. Per exemple: si has de preparar un informe, o una tasca intel·lectual i estàs buidada, pots començar amb feines més senzilles que et facin treballar la part inconscient i posposar aquest informe per al final del dia o fins i tot per al següent.

Entestar-te en acabar-ho nomes et frustrarà, doncs veuràs que no pots avançar i després d’un temps molt valuós, probablement hauràs de deixar-ho i passar a una altra cosa.

El més important és connectar amb tu i veure com estàs per adaptar el dia a com et sens, tot el que puguis i no al revés.

Un altre exemple és: el temps per al descans, anar al bany i els àpats. Oblidem molt fàcilment les nostres necessitats físiques més evidents i les posposem el que ens ocasiona a curt termini un munt de problemes.

És important anar al bany quan sentis la necessitat i no esperar i esperar fins acabar el que hagis començat. Fer petits descansos quan et sentis cansada i prendre un got d’aigua farà que el teu cos percebi que l’escoltes.

L’esmorzar i el menjar són bàsics. Procura menjar quan sents gana, si ho posposes estàs dient-li no al teu cos, i aquest deixa de creure’t i confiar en tu. És important que siguis coherent i facis el que necessites en lloc del que et diu la ment.

Busca un lloc, si pot ser fora de la feina, per prendre el teu esmorzar o menjar, en lloc de fer-ho davant de l’ordinador o al oficce. Encara que portis de casa el teu menjar, surt a prendre-ho a l’aire lliure on et pugui donar una mica el sol. Recargaras piles, menjaràs més a poc a poc, de forma més conscient i desconectaras.

Et convido a provar durant una setmana perquè comprovis els resultats i després decideixis que prefereixes fer, si vols seguir com estaves o val la pena invertir uns minuts al matí per fer aquest canvi en la teva vida.

 

Conclou les coses pendents

Hi ha un concepte de la Teràpia Gestalt que ens parla de la importància de tancar les nostres Gestalts obertes per poder avançar a la vida. Cal concloure els nostres assumptes i prendre’ns el temps per fer un repàs i veure quines coses ens van quedar sense tancar.

El dia a dia no permet adonar-nos del que vam aparcar i vam deixar a un costat fent veure que no passa res, però queda un malestar, una sensació a la boca de l’estómac, o en la part posterior del cap i com no parem atenció l’ emmagatzemem a l’inconscient.

Sembla una tasca fàcil, però no és així per a tothom. Moltes vegades en lloc d’afrontar les situacions, el que fem és evitar-les o aparcar-les quedant ocultes en el fons de la nostra ment. Deixem converses a mitges, estudis pendents, coses que sentim i no vam dir tant en positiu com en negatiu. Tancar és fonamental per poder avançar, ja que si no ho fem anem omplint una motxilla que carreguem de manera inconscient fins que arriba un moment que no podem seguir endavant i ens anem quedant estancats en les nostres vides.

Parlar amb la nostra amiga i explicar-li el que ens va passar aquell dia, el que ens va doldre no farà que canviï el que va succeir, però si com ens sentim.

No podem canviar el que va passar, però si quedar-nos presoners del nostre passat per no afrontar-lo i posar-lo fora explicant-ho a les persones adequades. Un cop explicat es té l’oportunitat de decidir què fer amb això i emprendre un nou camí.

Et convido a fer una llista amb les coses que sentis que és important que concloguis.

  • Parlar amb un amic o amiga i dir-li com et va fer mal aquell dia el que et va dir o el gest que va tenir.

  • Explicar-li a algú de la teva confiança aquest secret tan ben guardat que et fa vergonya o por, però que és una càrrega insostenible.

  • Parlar amb els teus pares i dir-los com et vas sentir de petit, el que et va fer mal i va molestar, el que els agraeixes, el que els estimes i l’ importants que són a la teva vida. És igual l’edat que tinguis, mai és tard per fer-ho i el dia que faltin has de sentir-te tranquil sabent que els vas expressar els teus sentiments i inquietuds.

  • Deixar d’aguantar situacions insostenibles, amb familiars, amics, caps o coneguts expressant el que no t’agrada i el que no seguiràs permetent, tot i que puguin enfadar-se o trencar la relació. Si realment sents que no pots seguir així, és important que busquis la forma de dir no. En la majoria dels casos et sorprendries de la reacció d’aquestes persones quan ets clar i ferm i ho expresses amb respecte. Si realment la relació es trenca, deixarà un espai perquè entri el nou en sintonia amb tu i la teva vida

  • Dir-li a aquesta persona que tant t’agrada, sigui home o dona l’especial que és realment. Obrir el teu cor i expressar els teus sentiments tot i saber que pot no ser recíproc. Resulta més alliberador fer-ho tot i que aquesta persona pot no sentir el mateix que tu, encara que et sentis vulnerable i exposat, que seguir patint en silenci sense que ningú ho sospiti. Tu ets l’únic responsable de ser feliç i està a la teva mà buscar totes les formes possibles

  • Parlar amb un Terapeuta de la teva confiança. Obrir-te i explicar els teus sentiments més profunds, sabent que seràs escoltat amb respecte i no seràs jutjat i rebutjat diguis el que diguis.

El que no comptem, ni expressem queda en el nostre interior com una càpsula emocional, esperant ser alliberat. Es manté intacte fins al moment en què ho expliquem, i quan ho expliquem s’obre per no tancar-se mai més. Alliberem l’emoció continguda i gairebé a l’instant notarem un alleujament, ens emocionarem i d’aquesta manera ens adonarem de l’important que era per a nosaltres.

Només d’aquesta manera podem prendre consciència del que volem fer o dir a partir d’aquest moment i avançar.

La vida t’està esperant per oferir-te les oportunitats que necessites, quan estàs lliure i conscient.