Conclou les coses pendents

Hi ha un concepte de la Teràpia Gestalt que ens parla de la importància de tancar les nostres Gestalts obertes per poder avançar a la vida. Cal concloure els nostres assumptes i prendre’ns el temps per fer un repàs i veure quines coses ens van quedar sense tancar.

El dia a dia no permet adonar-nos del que vam aparcar i vam deixar a un costat fent veure que no passa res, però queda un malestar, una sensació a la boca de l’estómac, o en la part posterior del cap i com no parem atenció l’ emmagatzemem a l’inconscient.

Sembla una tasca fàcil, però no és així per a tothom. Moltes vegades en lloc d’afrontar les situacions, el que fem és evitar-les o aparcar-les quedant ocultes en el fons de la nostra ment. Deixem converses a mitges, estudis pendents, coses que sentim i no vam dir tant en positiu com en negatiu. Tancar és fonamental per poder avançar, ja que si no ho fem anem omplint una motxilla que carreguem de manera inconscient fins que arriba un moment que no podem seguir endavant i ens anem quedant estancats en les nostres vides.

Parlar amb la nostra amiga i explicar-li el que ens va passar aquell dia, el que ens va doldre no farà que canviï el que va succeir, però si com ens sentim.

No podem canviar el que va passar, però si quedar-nos presoners del nostre passat per no afrontar-lo i posar-lo fora explicant-ho a les persones adequades. Un cop explicat es té l’oportunitat de decidir què fer amb això i emprendre un nou camí.

Et convido a fer una llista amb les coses que sentis que és important que concloguis.

  • Parlar amb un amic o amiga i dir-li com et va fer mal aquell dia el que et va dir o el gest que va tenir.

  • Explicar-li a algú de la teva confiança aquest secret tan ben guardat que et fa vergonya o por, però que és una càrrega insostenible.

  • Parlar amb els teus pares i dir-los com et vas sentir de petit, el que et va fer mal i va molestar, el que els agraeixes, el que els estimes i l’ importants que són a la teva vida. És igual l’edat que tinguis, mai és tard per fer-ho i el dia que faltin has de sentir-te tranquil sabent que els vas expressar els teus sentiments i inquietuds.

  • Deixar d’aguantar situacions insostenibles, amb familiars, amics, caps o coneguts expressant el que no t’agrada i el que no seguiràs permetent, tot i que puguin enfadar-se o trencar la relació. Si realment sents que no pots seguir així, és important que busquis la forma de dir no. En la majoria dels casos et sorprendries de la reacció d’aquestes persones quan ets clar i ferm i ho expresses amb respecte. Si realment la relació es trenca, deixarà un espai perquè entri el nou en sintonia amb tu i la teva vida

  • Dir-li a aquesta persona que tant t’agrada, sigui home o dona l’especial que és realment. Obrir el teu cor i expressar els teus sentiments tot i saber que pot no ser recíproc. Resulta més alliberador fer-ho tot i que aquesta persona pot no sentir el mateix que tu, encara que et sentis vulnerable i exposat, que seguir patint en silenci sense que ningú ho sospiti. Tu ets l’únic responsable de ser feliç i està a la teva mà buscar totes les formes possibles

  • Parlar amb un Terapeuta de la teva confiança. Obrir-te i explicar els teus sentiments més profunds, sabent que seràs escoltat amb respecte i no seràs jutjat i rebutjat diguis el que diguis.

El que no comptem, ni expressem queda en el nostre interior com una càpsula emocional, esperant ser alliberat. Es manté intacte fins al moment en què ho expliquem, i quan ho expliquem s’obre per no tancar-se mai més. Alliberem l’emoció continguda i gairebé a l’instant notarem un alleujament, ens emocionarem i d’aquesta manera ens adonarem de l’important que era per a nosaltres.

Només d’aquesta manera podem prendre consciència del que volem fer o dir a partir d’aquest moment i avançar.

La vida t’està esperant per oferir-te les oportunitats que necessites, quan estàs lliure i conscient.