Hem arribat al com.

Caldrà una primera presa de contacte a través d’una entrevista personal, en la qual ens podrem conèixer i veure què t’està succeint o, si no saps què et passa, mitjançant unes preguntes explorarem la teva història personal i en quin moment de la teva vida et trobes.

Crearem el clima de confiança necessari perquè et trobis en un espai respectuós i neutral, en el qual puguis obrir-te, al teu ritme, i compartir els temes i experiències que t’han influït, o que estan afectant la teva vida en el moment actual.

Decidirem quin és l’objectiu i per on començar, i veurem si és necessària una Teràpia de Procés, en la qual anirem relacionant els temes un per un, o bé si es tracta de millorar en alguna àrea o un tema concret, i en aquest cas utilitzarem el coaching, i fixarem els objectius i el nombre de sessions.

La metodologia consisteix a combinar una part d’exploració, a través de la conversa, amb el treball energètic, per ajudar a que s’alliberin els possibles bloquejos. La combinació de tots dos mètodes fa que la teràpia sigui fluida, que es relaxi el sistema nerviós i s’afavoreixi l’obertura interna, la presa de consciència i el fet «d’adonar-se».

Imagina un llum pel qual circula el corrent elèctric. Dia rere dia estàs més pendent del que hi ha a fora que no pas d’allò que passa a dins teu, d’allò que necessites. Arriba un moment que et sents desconnect@t, com si t’haguessis desendollat de l’electricitat, i comencen els dubtes, o bé vas perdent el rumb i el sentit de les coses. Durant després de la sessió, sentiràs que recuperes la connexió amb tu mateix(@) i percebràs una sensació de benestar, tindràs la sensació que vas pel bon camí.

A través del somni, s’integrarà la feina realitzada en la sessió mitjançant el treball energètic. I fins a la propera visita podràs practicar les tasques pactades, i comprovar què et passa en dur a terme aquestes experiències.

Et convido a seguir llegint i veure en què consisteixen les diferents teràpies de les quals t’he parlat.

«Las coses més belles i millors de la vida no es poden veure ni tocar, però se senten en el cor» (Helen Keller).