Adictes a la fita

 

Sembla mentida que una cosa així ens pugui succeir. A vegades ens desconnectem del realment important, del que ens fa sentir bé, feliços, ens proporciona benestar i aquest sospir de ahhhhh!

Quan ens posem en mode “fer”, la nostra ment pren el comandament i ens diu tot el que “hem de fer” com si la vida ens anés en això, és en aquest moment quan ens desconnectem i entrem al  bucle de fer per aconseguir la fita.

Sense adonar-nos, ens posem en marxa, posant l’objectiu per davant de tota la resta i sobretot de nosaltres mateixos. Quan de sobte el sistema nerviós es posa en alerta màxima, generem adrenalina i cortisol i ens donem un xut d’excitació extra per poder aconseguir l’objectiu.

És tot molt ràpid, estressant i quant menys temps tenim, més gran es el descontrol d’adrenalina que tenim. Després de fer aquest esforç, de vegades titànic, obtenim la nostra recompensa. El xut de serotonina i oxitocina  encarregada de proporcionar-nos plaer i benestar. Uffffff. Quin gust!

Però és un premi enverinat, ja que tot seguit ve la baixada. El nostre sistema nerviós s’ha quedat esgotat i ens sentim tristos i cansats i ens  llancem a la recerca del nou objectiu i del nostre xut d’oxitocina.

Tot això passa de forma inconscient, el ritme de vida actual ens exigeix ​​cada vegada ser més eficients, eficaços i ràpids, i entrem en un circuit on ens oblidem del que realment volem i necessitem, per assolir els objectius. Poden ser professionals, personals o bé els que ens hem marcat nosaltres mateixos sense tenir en compte si són possibles o no i a quin preu els aconseguim.

Amb el temps perdem de vista el bosc i ens enfoquem en els arbres, i nosaltres anem quedant  desdibuixats. Anem acumulant cansament, la nostra alegria disminueix de forma dràstica, ens sentim frustrats i tristos quan no aconseguim el que ens proposem i ens anem apagant com una espelma.

És com una fotografia polaroid, on volem aconseguir exactament el que es veu en ella, però no tenim en compte els nostres recursos, capacitats i necessitats i el pitjor de tot, són aquests missatges que de vegades ens anem dient a nosaltres mateixos mentre estem fent coses, que diuen: no podré, no sé si me’n sortiré, fulatino ho faria millor, menganito és un crack …

Et proposo fer una aturada, per deixar-te sentir quantes d’aquestes coses que vols aconseguir tenen a veure amb el que tu vols i et fa feliç, o simplement és quelcom que creus que has de fer, els altres ho fan, satisfà una necessitat social, o ha entrat a formar part de la teva identitat sense que sigui cert.

Et convido a fer el següent exercici.

  • Fes una llista en un paper amb els objectius que vols aconseguir i obre una carpeta per a cadascuna d’ells.
  • Un cop el tinguis. Seu amb les carpetes davant teu i agafa-les d’una en una.
  • Mira el títol de la carpeta, tanca els ulls i posa la mà sobre ella. Es tracta que et deixis sentir quina sensació corporal de produeix i on la notes. Sents que se’t obre el pit i somrius, arrufes el nas, notes una pressió al pit, o a la boca de l’estómac, o simplement sents llibertat, pots respirar lliurement, et sents volar o veus com una llum.

Aquestes sensacions et donaran la pista per saber quins objectius et satisfan i són un somni per a tu i quins no.

A continuació et proposo un cop fet aquesta revisió, que facis dos grups:

  • el que et proporciona sensacions plaents a un costat.
  • i el que provoca sensacions de pes o angoixa en un altre.

Ara tria un o dos dels projectes que et proporcionen bones sensacions i fes el següent exercici.

Utilitza un foli i fes una breu explicació de:

  • Quin és l’objectiu? Què vull aconseguir?
  • Per a què vull aconseguir-ho? Quina part de mi satisfarà o quin benefici obtindré quan ho aconsegueixi o mentre ho faig?
  • Com ho faré?
  • On ho faré?
  • Quant em costarà? En temps, i en diners
  • Amb qui ho vull fer?
  • Quan ho vaig a fer? Planning.
  • Quan ho vull aconseguir?

 

Sembla difícil, però si realment és una cosa que desitges i et motiva fluiràs.

Recorda que per no frustrar-te els objectius han de ser concrets mesurables, assolibles, i quantificables.

Al iniciar un projecte personal o professional que té a veure amb tu i amb el que et motiva, veuràs com recuperes la il·lusió tot i sabent  que hauràs  de sacrificar algunes hores que fins ara utilitzaves en altres objectius per assolir-lo.

Si has de posar en primer lloc algun dels projectes que “has de fer” tot i que no t’agradi o et satisfaci, no oblidis començar alhora algun personal o dels que “vols fer”.

Això també t’ajudarà a prioritzar i no fer coses per omplir el temps o per sentir aquest xut d’adrenalina, i a diferenciar el que fas per altres i perquè i el que fas per tu.

Espero que aquest article et serveixi per prendre consciència de tu, del que vols i el que et fa feliç i et permeti planificar i gaudir mentre els fas sense exigència i gaudint del camí.