L’importancia del Vincle

L’ importància del vincle

És innegable que les persones som éssers que necessitem generar vincles afectius doncs  biològicament estem programats per a això. Segons el psiquiatre anglès John Bowly el vincle afectiu és una necessitat primària i comença amb el naixement. Els primers llaços entre el nen i la mare o qui fa la seva funció, són el mitjà que té el nen per desenvolupar la seguretat necessària per poder explorar al seu voltant i ser autònom.

La seva successora Maria Ainsworth confirma la teoria de que és tracta d’una necessitat primària, però a través dels seus estudis amb mares i nadons, afirma que el vincle afectiu s’estableix abans de néixer, és a dir en el moment en què una parella decideix tenir un fill. Aquesta afirmació ens porta a tenir en compte el desig que té el nen de néixer i el context en què viuen els seus pares.

Aquest vincle afectiu es continuarà desenvolupant durant l’embaràs i el primer i segon any de vida. Aquesta dependència dels nadons cap als seus pares és el que fa que es generin els anomenats vincles d’afecció.

Des del moment del naixement estem influïts pel sistema familiar i de parella que influirà profundament en el nostre desenvolupament emocional i psicològic d’adults i en la forma de relacionar-nos.

La qualitat dels vincles amorosos van molt de la mà dels diferents tipus de lligams i aquests vénen determinats per les estratègies que adoptem en la infància per sentir seguretat per part dels nostres pares o cuidadors.

Per entendre una mica més com som, com ens vinculem amb els altres i el tipus de parella que atraiem veurem els 4 tipus d’afecció que han estat identificats a dia d’avui.

Com hem dit i no podem perdre de vista, aquests estan directament relacionats amb la infància e influeixen de manera molt directa en la forma de vincular-se amb els altres, pares, amics, coneguts i amb la nostra parella,

Quins són els tipus:

1.- Vincle afectiu d’afecció segura.- són persones que en la infància van poder confiar en les seves figures d’afecció, van arribar a sentir que podien confiar-hi quan els necessitaven i es va crear un vincle de seguretat i confiança.

  • Tenen records positius de la seva infància
  • Són persones confiades, obertes, amb una bona autoestima e independents
  • D’entrada confien en els altres
  • Són curioses, flexibles i amb un nivell alt de tolerància a la frustració

En la parella, confien en ella i no senten gelosia o inseguretats. Són relacions basades en la confiança i el respecte. Solen ser fàcils i fluides on tots dos tenen els seus espais i interessos, tot i que també comparteixen interessos comuns. Gaudeixen tant de passar temps junts com de tenir espai personal.

2.- Vincle afectiu d’afecció ambivalent.- també anomenat dependent o preocupat, es caracteritza perquè a l’infància van sentir inseguretat a l’hora de poder confiar en les seves figures d’afecció. No sempre estaven disponibles o cobrien les seves necessitats.

  • Senten ansietat o preocupació ja que no se senten prou estimades, pel que habitualment busquen aprovació a l’exterior i tenen por de ser rebutjades o abandonades
  • Són persones insegures i amb baixa autoestima
  • Demanen molta atenció i són dependents de la valoració dels altres

En la parella, senten desconfiança cap a la parella, però la necessiten per sentir-se bé a nivell emocional. Busquen la parella com un mitjà per sentir-se completes. Acostumen a tenir problemes de gelosia i son relacions difícils amb alts i baixos emocionals. Quan la parella té els seus plans i interessos i no està permanentment pendent se senten abandonats i no estimats.

3.- Vincle afectiu d’afecció evitatiu o fugisser.- a la infància no era important que li cuidés el seu progenitor primari o un desconegut. No han pogut generar el vincle ja que de molt petits, quan han confiat en els seus pares han estat castigats o hi ha hagut menyspreu o abús emocional.

  • Estableixen relacions de distància emocional i són solitaris
  • Solen ser persones mentals que donen valor als assoliments i neguen la part emocional
  • Han creat una personalitat rígida per no connectar amb l’emoció ja que aquesta els podria desestabilitzar i fer perdre el control
  • Quan apareixen dificultats no es responsabilitzen i fugen

En la parella, se senten atabalats amb les demandes d’aquesta i es mantenen allunyats. Tenen dificultats per estar còmodes en la intimitat i generar vincles profunds. Tenen prioritat els objectius mentals sobre els emocionals i creuen que les relacions personals estan sobrevalorades.

4.- Vincle afectiu d’afecció desorganitzat.- en la infància va haver maltractament i / o abusos, els cuidadors provocaven por o temor i a el mateix temps eren necessaris, però el nen no podia recórrer a ells a la recerca de suport i seguretat. És el més disfuncional i el que genera més problemes en l’adolescència i en l’edat adulta

  • Al no haver pogut confiar en els seus cuidadors, no confien en ningú i senten que han de espavilar sols
  • Busquen el contacte físic i poca connexió mental
  • No reconeixen les situacions de perill o alarma, i normalitzen les situacions d’abús, maltractament emocional, psicològic o fins i tot físic
  • No tenen un model de referència de vincles sans i de respecte

En la parella.- acaben atraient relacions similars a les de la seva infància, on hi ha maltractament d’algun tipus o abús perquè és el que han normalitzat. Són relacions que comencen per la part física i aquesta és la pota més important de la relació. Confonen amor i afecte amb sexe. Generen molt patiment emocional i psicològic i sentiments de desesperança.

Bé, un cop arribats a aquest punt, és important veure que els vincles amb els altres i amb nosaltres mateixos són la pedra angular del nostre benestar i desenvolupament vital i per això és molt important prendre consciència de quin és el model de vincle afectiu d’afecció que hem construït. El primer és identificar-lo i veure com encaixa en la nostra història personal al llarg de el temps, per després poder treballar a nivell personal sobre el.

D’adults podem fer un treball personal sobre la nostra autoestima, com ens relacionem amb nosaltres mateixos i amb els altres per poder crear vincles sans que ens aportin benestar i felicitat. No som presoners de la nostra història personal i podem canviar la nostra forma de relacionar-nos, fent conscient el que volem i el que no i comparant-ho amb la nostra realitat.

Et convido a fer aquest treball, que encara que et resulti una mica incòmode, et portarà a definir què és el que vols i el que no per la teva vida i a anar en aquesta direcció.

 

Compartir: