Hi ha vegades que les coses passen de cop, coses que no esperes, una pèrdua, un canvi de direcció, una cruïlla de camins, una sorpresa.
Pensem que tenim el control sobre les coses i la nostra vida, creiem ser els capitans del nostre vaixell sense tenir en compte la nostra amfitriona, aquella que ens observa, recolza, empeny, dona la volta del revés, premia, deixa anar i recull sense avisar.
Aquesta a la qual no l’importa el que tinguem planejat, si no està alineat amb el nostre propòsit. Ella s’encarrega de rectificar, posar i treure sense preguntar si et va bé o no, simplement actua, perquè aquesta és la seva funció, vetllar perquè tots nosaltres estiguem alineats amb el propòsit de la nostra ànima.
Encara que no ho sembli, mai ens porta res que no puguem sostenir. Tot i ser dolorós, si ens prenem el temps suficient per acceptar que els seus motius tindria perquè això passés, trobes un camí, que en la majoria de les ocasions només recorrem quan hi ha un trànsit i que porta directament cap a tu, a la teva essència. El millor lloc on pots ser, amb tu.
I quan estàs tranquil i has recorregut el camí de la pena, la ràbia, la negació i has arribat a l’acceptació, just llavors, és quan estàs connectat a tu i no a allò de fora. Quan estàs obert al que la vida et porta, aquesta torna sortir-te a la trobada per portar-te allò que necessites, encara que no sigui necessàriament allò que vols.
Altres vegades simplement posa davant teu el que volies, anhelaves i ja creies que no passaria més vegades per tu, i que per descomptat no esperes.
La vida és la gran amfitriona que et surt a trobar per posar les coses al seu lloc i ajudar-te en el teu camí i procés vital.
Espero que quan la vida et surti a la trobada, puguis adonar-te del propòsit del que va passar.